dijous, 18 de juny de 2015

AIGÜES DE BARCELONA-Aquology


Una d'aquelles coses que descobreixes i et venen ganes de fer una revolució...

Aquology Solutions SL (Musa), empresa associada a AGBAR (Molt ben amagat a la seva web, per cert), cobra anualment i per decret 36€ a tots els clients d'Aigües de Barcelona (t'en pots escapar fent mil tràmits burocràtics i entre mil entrebancs). Et carreguen el concepte com a "Alquiler equipo medida", un equip de mesura de cabal que està més que amortitzat i sol estar fet merda.

El 2012 tenia uns 1.400.000 equips de mesura instal·lats, això vol dir ni més ni menys que 504.000.000 € (OMFG!!), sortits del no-res, imposats a cada un dels Barcelonins, que d'altra banda paguen l'aigua caríssima (Privatització Ter-Llobregat,etc.), mentre hi ha poblets uns 1000 km al sud-oest d'aquí que no saben què significa pagar per l'aigua.

La gestió de l'aigua en mans privades comporta coses d'aquestes. Precisament jo no destaco per una defensa a ultrança de les nacionalitzacions, però quan el liberalisme arriba a aquests extrems... em posa de molt mala llet. No m'extranya que certs discursos anti-stablishment a Catalunya tinguin tants adeptes.

Perdoneu però ho havia de dir, ja m'he desfogat i vosaltres sabeu una cosa més.
PROU! Per una gestió pública de l'aigua!

diumenge, 4 de gener de 2015

La Gàl·lia: Astèrix o Obèlix?

Mas o Junqueras?

Aquesta és la pregunta que es fan molts catalans independentistes a dia d’avui. Per què no els dos? o cap dels dos? Jo em resisteixo a fer-me-la. I a la CUP? I a ICV? A ells no se’ls exigeix res?  

Portem unes setmanes lamentables, assistint a discursos obtusos per part dels dos líders. No oblidem que la proposta de Mas té la seva part de partidista, igual que la d’ERC. Retrets d’uns cap als altres, i dels altres cap als uns. El més trist de tot plegat és que els dos parlen de cara a la galeria (o a l’electorat?) abans de parlar ells en privat. L’electorat no és ara tan important com el país, i cap dels dos líders sembla que ho tinguin massa clar (més enllà dels discursos, els fets demostren el contrari).

A una part important de la massa social de l'independentisme, tant li fa Mas com Junqueras, ara un, ara l’altre diuen. M’agrada Mas com a líder, però l’altre com acompanyant deien molts. Al final, els lideratges són necessaris i rellevants, però substituïbles. Ningú és imprescindible i tothom és necessari en moments com aquest, i em nego a triar entre un o l’altre, perquè la batalla va molt més enllà de dues persones o dos partits.


Mentrestant, a la Moncloa es freguen les mans, bé que ho tenen clar els espanyols a l’hora de defensar la unitat d’Espanya, des de Podemos a la Falange i del PP fins al PSOE (vegin Montilla a l’acte de SCC el 6D). Ho estaven esperant, l’estratègia de Rajoy era i és aquesta, comprar crispetes, i esperar.

Si ens fallen aquests, en vindran uns altres, els catalans no tenim una paciència infinita (sí que admirable), i que no badin, que tal i com ha pujat ERC pot baixar al nivell dels anys negres de Puigcercós. D'altra banda, el marge de descens de CiU no és gens menyspreable. No parlem de partits, parlem de país. Si ells ens fallen, en sortiran uns altres. La llàstima és que, malgrat el moment històric que estem vivint, seguim amb les nostres rebequeries.

Més enllà de valorar si llista unitària si, llista unitària no, una lleu reflexió. L’independentisme, llevat tot plegat, no és absolutament majoritari a dia d’avui. Els indecisos tenen la clau de volta. Per aquests indecisos (en conec molts), la independència va de bracet a un canvi de paradigma, a un canvi social, a un canvi de maneres de fer política. Tot això no els encaixa amb CiU. Si la llista única inclou CiU, aquests indecisos no la votaran, ni votaran a la CUP per massa “radical” (Discurs de Països Catalans, crema de banderes espanyoles per part d’Arran, etc.).

CiU, agradi o no, representa l’estabishment, la casta, la corrupció (aquí no se’n salva quasi ningú), el tràfic d’influències, les portes giratòries, la manipulació periodística, etc.
Em resisteixo a triar entre Astèrix o Obèlix. M’interessa la gàl·lia. Calleu una mica els dos, seieu, acordeu,  cediu, i llavors parleu, ja n’hi ha prou de tant de show. Ha arribat el moment de la política en majúscules, de cedir, d’emmotllar-se, de ser generós i alhora exigent. Ara és l’hora... o els catalans mai us ho perdonarem. Els escons, així com la independència, son una eina, no una finalitat.




Ah! I el més important que semblem haver oblidat i no em cansaré d’escriure-ho. Encara ens falta definir el full de ruta per arribar al dia D, i sobretot, què farem l’endemà.

dimarts, 2 de setembre de 2014

Jordi Pujol, aquest personatge maleït.. o beneït?

Vaig néixer a finals de la dècada dels 80, sóc d'una generació que no ha viscut intensament l'etapa Pujolista i de Peix al cove. Quan vaig començar a fer ús de la raó, Pujol havia fet president Aznar el 1996. El peix al cove era el pa de cada dia durant aquells anys...  


Em vaig interessar en la política quan succeí de la Guerra de l'Iraq, aquell president Espanyol era el dimoni! Llavors alguna cosa no em lligava al cap, no sabia gaire bé què volia dir la independència però simpatitzava amb la idea, A principis de segle XX, entre concerts d'Obrint Pas  per un costat i la meva casual i tímida presència a algun 11 de Setembre on érem 4 gats mal comptats (Maulets i ERC)...

Va arribar Maragall, llavors Montilla. No em va fer falta que el TC ens destrossés l'estatut d'autonomia per adonar-me que la única sortida per sobreviure com a poble era la independència, però sí que va ser la qüestió que em va fer fer un "click", una desconnexió respecte Espanya, que, diria amics meus, que és irreversible. Estimo el meu país, la meva cultura, la meva llengua, la meva gent vinguin d'on vinguin. Estimo tot el que tinc al voltant sense guardar rancors ni odiar a ningú que no pensi el mateix que jo. Només desitjo poder decidir per nosaltres,bastir-nos de les lleis que ens facin falta, les nostres institucions, poder protegir el nostre patrimoni i cultura... i, per descomptat, la nostra justícia, els nostres corruptes, però rentant els draps bruts a casa nostra. 
Tots els països del món tenen corruptes, la diferència és quins mecanismes tenen per enganxar-los i com funcionen i sobretot, què fan amb els corruptes quan els enganxen.
Tornem a Pujol, per mi, i per la major part de la meva generació, no ha sigut més que una persona que governava Catalunya, que a més, va fer president a aquell dimoni de la Moncloa! Aquell que va rebutjar el concert econòmic com el Basc i el Navarrès quan l'hi van oferir. Aquell que pactava tapar draps bruts amb els governants d'aquí i d'allà.

D’altra banda podem dir que és un personatge beneït. Pujol significa moltes coses, la majoria de les quals es troben en el passat, i en el que NO volem en el nou país. Jordi Pujol, CiU, ERC, o qualsevol polític en què estigueu pensant ara mateix.. no són el país, són una part d’aquest, i una part amb la que ens toca i tocarà conviure i fer costat, jutjar, o discrepar. El país som la gent, som els ciutadans que ens aixequem cada dia per anar a treballar, estudiar, passejar el gos o estendre la roba. Cada polític és un ciutadà més, amb un càrrec el qual molts d’ells no fan honor ni el mereixen.
Jo vull la independència perquè aquests polítics tinguin realment poder de decisió, per triar els millors. 

I a aquells que diuen que la independència és una cosa de la burgesia, o que només defensen la independència per poder fer el seu “xiringuito”, jo els dic que confio en la meva gent, el meu país, que ha demostrat tenir més esperit crític i més respecte a la pluralitat que la “Espanya” profunda (parlo en termes Espanya al referir-me a l’estat, no al país).

Per tant, confio que aquest esperit crític és el que ens portarà a fer les coses diferents, i instal·lar els nostres propis controls anticorrupció i a tractar els nostres corruptes de forma diferent.

Ara és l'hora de lluitar, de construir el nou país i destruir els tumors del vell país.

"I, per això, crec que tot el cas Jordi Pujol és enormement positiu per Catalunya. Ha despertat consciències, ha sacsejat moltes persones que creien que tenim un país ideal, que som perfectes i tot ho fem bé. No és així senyors, però almenys ara tenim una cosa més per la què lluitar, un motiu més per voler marxar, un esquema a trencar, un motiu més per somiar a canviar."

dijous, 13 de març de 2014

Fora de la UE? I què?

Insisteixen, insisteixen que quedarem fora d'Europa, del sistema Solar i que entrarem en un forat atemporal on quedarem pels segles dels segles.

Primer de tot, fora d'Europa no quedarem, a menys que agafin la nostra terra i se l'emportin al mig de l'Atlàntic (ja ho voldrien alguns). Que quedaríem fora de la UE (Que no significa Europa)? Bé, si estem dins de l'EFTA (European Free Trade Association) en faríem prou per evitar traves a les fronteres amb les mercaderies, i entrant a Schengen garantiríem la lliure circulació de persones. Per molt que Espanya s'hi oposés, no podria frenar la nostra adhesió a aquests dos tractats ja que no es necessita unanimitat dels seus membres per aprovar-ne un de nou.

Estar al mateix cercle de Islàndia, Noruega o Suïssa, no estaria malament oi?

Davant la intoxicació de Barroso, gran part dels mitjans i del govern Espanyol no ens hem d'arronsar. Pretenen generar confusió, enlloc està escrit que quedaríem fora de la UE, així mateix, tampoc diu enlloc que ens hi mantindríem dins. De totes maneres, la gran pregunta és, volem estar dins de la UE? Estar-ne fora és l'abisme?

Repeteixo, estant fora de la UE però dins l'EFTA, ens capacitaria per tenir:

  • Política monetària pròpia si creem moneda, o bé podríem fer servir l'Euro tranquil·lament com fa Andorra per exemple (sense tenir el control sobre la moneda això sí, com ara vaja).
  • Pròpies regulacions, o bé adoptar les de la UE si ens són útils.
  • Demanar l'ingrés a la UE si la majoria ho decideix on seríem admesos per complir amb tots els requisits (vegeu quina força ha tingut espanya amb l'adhesió de Kosovo, que ja ha començat negociacions)
  • No estar sotmesos al dictamen de la troica, Alemanya i del BCE.
Evidentment no tot són bondats, però bé que se'n surten prou els països que en són fora! I una petita idea per si ens deixen fora del sistema Solar, podríem buscar aliances estratègiques amb... Israel, Xina, Estats Units... el nostre posicionament al mediterrani és privilegiat i això no ens ho pot treure cap constitució ni boicot.

Us animo a ser valents i no tenir cap por a quedar fora de la UE, no d'Europa ja que geogràficament hi som i sempre pertanyerem al vell continent.




dilluns, 23 de desembre de 2013

Reflexions de final de 2013. Nacionalismes

Ja tenim data i pregunta. Malgrat totes les dificultats que ens han anat posant, ho hem aconseguit. Però ara arriba el moment més dur del procés, on ens etzibaran cosses i ens intentaran aturar "por lo civil o lo criminal" com va dir un periodista del món de l'esport, s'acosta el moment on més patirem, on ens intentaran esclafar, on ens humiliaran.

S'emparen en la llei i en una divisió de la societat que ells, els unionistes, estan intentant promoure. Pretenen Ulsteritzar Catalunya, polaritzant el debat i dimonitzant el nacionalisme català comparant-lo amb el nazisme. Sobre el nacionalisme voldria parlar. El nacionalisme català és, per tradició, un nacionalisme reaccionari, un nacionalisme que, per molta gent és de supervivència. S'ha convertit en una necessitat pe tal de poder mantenir allò que és nostre i ens pertany, una eina de resistència davant el nacionalisme espanyol, molt més agressiu i exclusiu que el català.

Aquesta és una de les pintades que es poden trobar per Terrassa, pot semblar una xorrada, però no podem fer cas omís. Els poders mediàtics unionistes de Madrid i d'aquí fan molt de soroll, molt més del que mai podrem contrarestar.



Aquestes dues últimes són totalment surrealistes, però reflecteixen un estat d'opinió latent, atiat irresponsablement per C's, PP i PSOE. Veure l'estelada al costat d'un símbol nazi, quan tota la vida les pintades nazis han acabat tatxades i amb una firma d'una estelada al costat. Quan l'independentisme, històricament ha sigut antifeixista. Que ara t'acusin d'això em sembla un despropòsit molt gran. De totes maneres, hem de ser molt pulcres, ja que a la mímina errada, per petita que sigui, ens pot condicionar el procés.

Ja ho vaig dir fa un temps, però cal treballar en el llibre blanc de la independència, fem o no fem consulta. Hem de començar a posar les bases del futur Estat Català, tots junts, dels comunistes als conservadors. Les qüestions d'estat estan per sobre de qualsevol ideologia, si no som capaços d'entendre això, ja podem plegar veles senyors.

Sabrem fer-ho? Espero pel nostre bé que sí.


#SiSi

dilluns, 20 de maig de 2013

Heil Catalans!

Heil Artur!
Com a Führer et podries plantejar una sèrie de coses:

  • Planta els tancs dels mossos a la Diagonal.
  • Comencem a fer dutxes de gas a tots aquests impostors i botiflers que tenim al territori. 
  • Elimina el castellà al carrer, tancarem a tot aquell que faci ús del castellà en públic.
  • Prohibeix les estanqueres als balcons, tothom que posi una estelada sota amenaça de còctel molotov contra la finestra si no compleixen.
  • Imposa que la religió oficial sigui la musulmana, però assegurem-nos d'aplicar la xària, no fos cas que algú no es prengui les coses en serio.
  • No oblidem l'adoctrinament a les aules, traiem els mapes d'Espanya, esborrem la literatura castellana, i expliquem que Espanya és un invent i que Castella no va existir mai.
  • Farem cantar l'himne als alumnes cada matí al pati amb el braç ben amunt i hissarem la bandera, així sentiran l'orgull de ser català i farem bons catalans que estimaran la pàtria.
  • Hem de reconquerir el País Valencià, Catalunya Nord, Balears, Aragó Oriental i si ens queden forces perquè no Sardenya i Sicília ja que hi estem posats.
  • Crea la fal·làcia de que "Espanya ens roba", així crearem més odi i animadversió cap al país veí.
  • Treu totes les estanqueres dels ajuntaments catalans i les cremem en un acte públic a la Plaça Sant Jaume.
          etc...


Un cop tinguis tot això fet, podràs fer el país que tots els nacionalistes catalans desitgem, tindrem la nostra nació inventada, que mai ha existit, el nostre idioma protegit i haurem fet fora tots els carallots espanyols que ens volen imposar les seves regles del joc a casa nostra... Podràs perpetuar el poder i tindràs un país a mida per fer el que vulguis i la fortuna que desitgis, sí, tu i tots els teus amics burgesos catalans.

Bé això escrit a dalt és el que alguns creuen o volen fer creure que fem o que que és el que volem fer. Ja està bé de tòpics i de ironia, estic fart de viure en un estat Espanyol que dia rere dia només ens dedica insults i vexacions. Després de dir-nos maçons, terroristes, sionistes, nazis (vés per on, no eren els nazis qui mataven sionistes), ara ens han dit salafistes, el que faltava!! En fi, tot això no mereix gaire més comentaris ja que és la cantarella de sempre.

Fan molt de soroll, molt, però no sé a vosaltres però en el meu cas, em sento a anys llum d'aquesta gent i la meva fractura mental amb Espanya és definitiva. Perquè no només son els que ens ataquen, sinó la connivència dels que no ens ataquen però tampoc ens defensen, per tant, utilitzant a seva dita "Quien calla otorga", doncs això.
On estan els intel·lectuals?
On són els federalistes?
On són els defensors del dret d'autodeterminació de Palestina? Ah! que per Catalunya no val! caram... quina sorpresa!

1) Molts catalans som nacionalistes.
2) El catalanisme està molt lligat al nacionalisme, per què?
3) Som nacionalistes per necessitat, no per sentiment de nació superior a les altres(tot i que moltes vegades ens sentim superiors a l'Espanyola, com s'hi senten la majoria d'europeus coneixedors de causa) ni per voler imposar res a ningú.
4) La bandera la traiem a tot arreu perquè no som una nació normal.

Dit això, vull un país lliure per poder expressar lliurement la meva identitat, decidir segons els nostres criteris, fer el país que volem i desitgem la majoria de catalans sense imposició des de Madrid, però sobretot, vull deixar de ser independentista i nacionalista i guardar la bandera en un calaix de l'armari i deixar-la per molt de temps allà dins!

dimarts, 15 de gener de 2013

CORRUPCIÓ I SOBIRANISME

El cas Pallerols ens ha recordat que a casa nostra tenim molta merda, i amb les incerteses sobre els casos Millet, ITV, i tants altres de casa nostra relacionats amb el finançament irregular CiU no fan més que empitjorar el problema.
Ara bé, des de Madrid (i des d'aquí) intentaran associar sobiranisme-corrupció, i pel que he pogut copsar aquest discurs està aprofundint en un sector de la societat catalana format pels poc o gens convençuts.

CDC i UDC han de començar a fer neteja dins de casa si no volen perdre legitimitat durant el procés, ja que els hi buscaran les pessigolles i els hi trauran tots els draps bruts. Tots sabem que no serà suficient perquè el moviment ve del poble, i no dels polítics. Però cal el màxim rigor i no ens podem permetre cap error. Com va dir Sala i Martín fa uns dies: "tots els països hi ha corrupció, el que diferencia un país d'un altre és què es fa amb els corruptes un cop s'els enganxa".

Cal que un dels pilars del nou estat sigui la transparència, la lluita contra el frau i acabar amb la oligarquia que dirigeix aquesta país. Perquè no oblidem que si tot segueix com fins ara, quan siguem un estat, canviarem Botín per Fainé i Florentino per Alemany. També cal acabar amb això. Però no és un impediment per la causa, i no ho ha de ser, i per això cal deixar ben clares unes línies mestres definides abans del referèndum. Que segurament ho sabríem muntar millor que Espanya? No ho dubto, no és gaire difícil. Ja que la independència és una eina per construir una cosa nova, diferent, a mida de les nostres necessitats, i això ho ha d'entendre tothom (sembla que PSC i ICV no ho acaben de veure clar), que l'Estat Català serà el que la majoria del poble decideixi, si el poble decideix tenir un Hugo Chaves català el tindrem, si decideix tenir un Führer, el tindrem, però el poder de decidir residirà en el poble català. O és que només volem la independència si va a mida nostra? Això és fer trampa, no hi caiguem.

Per què dic això? els convençuts pensem que en el nou estat ho sabrem fer millor i que tot funcionarà millor, i preferim la incertesa de saber com serà que seguir en un estat espanyol que ens complica l'existència dia rere dia. Els poc/gens convençuts i escèptics pregunten per les virtuts del nou estat, què tindrà de diferent, i caldria deixar ben clar amb quatre punts bàsics què és el que ens proposem canviar, per tal d'arribar a convèncer el % necessari per acabar de tenir una majoria aclaparadora. I, efectivament un dels punts bàsics i indispensables de l'Estat Català ha de ser la transparència política, reforma electoral (es pot fer abans del referèndum i tot aquesta), no a la duplicitat de càrrecs públics i acabar amb els professionals polítics.

Ho tenim més a tocar que mai, cal unitat tot i que alguns dels nostres polítics no sembla que estiguin per la feina, ens toca pressionar des de la base, el poble ha de posar-se a treballar, i l'ANC jugarà un paper vital en aquest procés. Si creus que pots col·laborar en qualsevol cosa, endavant, tots podem aportar el nostre granet de sorra per insignificant que sembli. Si cada convençut pot convèncer un altre conciutadà durant el 2013, ho tenim fet. Ep! Però no ens relaxem, ara no, queda molt per fer i tots som necessaris!