dissabte, 18 de juny de 2011

LA MEVA INDIGNACIÓ

És curiós que fiqués com a títol del blog Catalans indignats, avançant-me per pur atzar als aconteixements recents.
Primer de tot dir que jo em considero indignat, algunes raons són més concretes i personals. Altres són canvis globals que reclamo. Tothom té els seus motius per la indignació, però perquè tots els indignats hem de seguir el corrent que volen alguns des de les assemblees de #acampadabcn, #acampadasol...?

En tot aquest moviment del #15M, s’hi ha gestat una nova democràcia diuen ells, una democràcia però, que exclou certs pensaments com seria el dret a l’autodeterminació, una democràcia on es recomana parlar en castellà perquè “asi nos entendemos todos”, on no hi caben banderes porque “los nacionalismos son malos”. Amb aquestes premisses ja passa a ser una democràcia excloent, et diuen que hi vagis i diguis la teva, t’escoltaran i probablement alguns t’aplaudiran, i què, les assemblees acaben siguent un conjunt de discursets polítics individuals on tothom té la paraula però també hi ha el perill de ser manipulat molt hàbilment per part de grepuscles organitzats. Llavors, la teòrica democràcia participativa corre el perill de convertir-se en un tipus de totalitarisme col·lectiu on la gent que discrepa o critica és feixista, nacionalista, de dretes, intolerant, o que intransigent. També es corre el risc de que sobresurti algun gran orador demagog/populista entre la multitud com va ser Adolf Hitler, o  l’actual Chaves. Podria aprofitar per manipular, convèncer la massa i fer-la anar a la seva manera.

La meva gran pregunta al moviment #15M és: com pensen organitzar el món si es dona el cas que algun dia són majoria, faríem una assamblea de 7 milions de persones?

Tothom podria dir-hi la seva, però amb aquest mètode els pressupostos del 2011 potser s’aprovarien el 2022 anant bé. Més participació ciutadana sí (no oblidem però les minses  participacions als referèndums fets fins ara). Una democràcia ultraparticipativa tampoc sembla ser la solució, només s’ha de veure les petites/grans desavinences que hi ha hagut en assamblees de 2000 persones, no em vull imaginar el que seria si multipliquéssim aquest nombre per 10, per 100 o ja no dic per 1000.

Cal afegir que molts dels indignats actuals dimonitzen les opinions contràries o divergents al seu ideari, cosa que no és lògica si pretenen que sigui un moviment que aglutini gran part de la societat. Sembla ser que s’obliden que hi ha gent de tot en un país i que la seva veritat no és absoluta ni molt menys perfecte, hi ha una majoria silenciosa que no es manifesta (llevat per anar en contra l’avortament, contra els matrimonis homosexuals, etc) i que és molt important en aquell país (i en menor mesura però gens menyspreable a Catalunya). La dreta aglutina sectors molt amplis i surt indemne de qualsevol revolució social (recordem que tot i estar en minoria ha governat i governarà durant períodes molt amplis).

El primer dia em va despertar molta simpatia tot plegat ja que s’ha de donar un cop de puny sobre la taula perquè els polítics, banquers i la gent que té més poder no responen a les necessitats de les classes populars/mitjanes. Perquè hi ha molta injustícia i les polítiques actuals ens porten al límit de l’abisme individual i col·lectiu. Perquè la societat es fractura i l’estat del benestar fictici que havíem aconseguit potser no el podrem tenir més per culpa de la inaptitud dels nostres governants d’estirar més el braç que la màniga. 

És culpa nostra per donar ales als polítics a fer tot el que volguéssin sempre que volguéssin. És culpa nostra per ajudar a corruptes (Camps) que segueixin al poder amb una majoria absolutíssima. És culpa nostra per estafar a l’estat i ser corruptes amb els nostres veïns, companys, conciutadans. És culpa nostra haver rigut les gràcies als polítics i aplaudir els 400 euros, el xec nadó, entre tantes altres. És culpa d’ELLS (polítics) per no estar a l’alçada de les circumstàncies i portar el país a la misèria i haver-nos fet creure que som rics i podem viure amb luxes i tenir serveis de luxe que segurament mai ens podríem haver permès.

Ha arribat l’hora de dir PROU, volem un canvi, un canvi profund. La meva discrepància és si per canalitzar aquest malestar tan gran que tinc he de seguir el #15M. Jo puc afegir alguns altres malestars més concrets com l’espoli fiscal que patim, la falta d’un estat propi per decidir directament què volem i què no volem fer. Primer passa per tenir un estat, després ja farem la revolució. Amb Espanya, un país que ens porta a la ruïna, que ens obliga a retallar mentre ens roben 22.000 milions d'euros anuals, ens té agafats pels collons i poc hi tenim a fer.

Per desgràcia, de moment i molt han de canviar les coses, em sento exclòs del #19J, el #9-Juliol sí que va amb mi. Allà hi seré.

dijous, 19 de maig de 2011

Anàlisi del moviment dels #indignats

Aquests dies tenim sobre la taula un moviment espontani i ciutadà exigint una democràcia real. Quin objectiu persegueix? ja que llegint les propostes hi ha alguns punts que no em quadren gaire i sonen a "propostes populars".  Quina gràcia que posés el nom al blog de Catalans Indignats, ara apareixen indignats en general, no només catalans sinó d'arreu d'Europa. Analitzem les propostes que han emès els promotors de la web www.democraciarealya.es :

Abans de tot vull destacar que crec que les propostes exposades, segons el meu parer surten de context en una manifestació tan plural i que engloba gent tan diversa. No s'ha de demanar coses tan concretes com l'abolició de la llei antitabac (segons la ràdio, no ho he llegit aquí), la fi del pla Bolonya entre altres. Caldria un pacte de mínims i reclamar coses generals i comunes.



1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:

  • Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.
  • Aquesta proposta és molt vàlida ja que l'absentisme dels polítics és molt elevat. Sense anar més lluny a la votació per el fons de competitivitat faltaven 9 diputats del PP al congrés... O els eurodiputats que fitxen i tornen cap a casa?
    • Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.
    • La primera part em sembla bé. L'equiparació al salari mitjà espanyol no trobo que sigui correcte ja que tenen una responsabilitat molt alta, i si cobres en relació a la responsabilitat no pots cobrar la mitjana. Seria millor limitar els anys al càrrec, evitant la perpetuació en el poder.
    • Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.
    • No cal comentar-ho, és obvi.
    • Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.
    • I si és una persona que té molts recursos, per què els ha d'exposar públicament? Llavors tots hem de fer públic el nostre patrimoni?
    • Reducción de los cargos de libre designación.
    • Em sembla bé aquest també.

    2. CONTRA EL DESEMPLEO:
    • Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).
    • També caldria considerar la relació productivitat-salari, repartir la feina entre tots, encara que sigui cobrant menys, com han fet a Alemanya.
    • Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.
    • Mentre els joves no tinguin feina podria ser bo, però tota societat que incrementa el seu nivell de vida i allarga la vida, necessita ampliar l'edat de jubilació per mantenir el sistema de Seguretat Social.
    • Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.
    • No tinc suficient formació en economia com per opinar al respecte. Caldria el contracte únic potser, pujant retribucions i drets laborals a mesura que acumules antiguitat.
    • Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.
    • Igual que l'anterior, no tinc suficient formació com per opinar. Aquí estariem parlant d'un canvi en el sistema capitalista ja que una empresa busca el benefici, no és una organització sense ànim de lucre.
    • Restablecimiento del subsidio de 426€ para todos los parados de larga duración.
    • Estaria bé, però i els que no volen treballar? caldria un bon filtre per tal d'evitar la corrupció del sistema per part d'evitar les "vacances pagades" d'alguns.

    3. DERECHO A LA VIVIENDA:
    • Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.
    • Expropiar? que voleu un estat comunista? Voteu algun Chaves de torn que surti... no crec que sigui la solució. Caldria potenciar el lloguer recolzant els propietaris en cas d'impagaments i fent més fàcils els desallotjaments.
    • Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.
    • Si fossim més rics potser podriem permetre-ho, com alguns estats nòrdics. Si m'expliqueu d'on treuriem els diners encantat!
    • Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.
    • I així evitar l'especulació? caldria filtrar-ho molt bé..

    4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:
    • Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.
    • Totalment d'acord, hi ha molta burocràcia i òrgans a aprimar (comportaria pèrdues de feina també, cal recordar-ho)
    • Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.
    • Com abans, si m'expliqueu amb quins diners quan no podem pagar ni els que hi ha ara...
    • Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.
    • Amb quins diners?
    • Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.
    • Amb quins diners? A molts països europeus paguen com nosaltres, alguns tenen matrícula gratuïta (Dinamarca, Finlàndia, Suècia, Polònia, Noruega) però també tenen uns impostos molt més elevats i són molt més civilitzats.
    • Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.
    • Perfecte, I+D és un camp que Europa ha de desenvolupar si vol ser alguna cosa en el futur.
    • Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.
    • Proposta que em sona a ICV, està bé, però recordem que el transport públicés totalment deficitari, que és un forat sense fons i reduïr els preus d'aquest comportaria un augment d'impostos. Caldria potenciar-lo més fent una bona xarxa feta amb criteris lògics i aturar la construcció d'AVE radialment i sense plans de movilitat com s'està fent (recordar la recent aprovació de la partida per l'AVE Madrid-Extremadura). EUA té menys quilòmetres d'alta velocitat que Espanya, per què serà? (forat sense fons). Caldria invertir en xarxes de proximitat, ferrocarril a petita escala així com tranvies/busos, vehicle compartit..
    • Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.
    • Pujem impostos, no enganyem a l'estat amb la declaració d'hisenda i podrem tenir això.

    5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:
    • Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.
    • Qui em pagarà llavors els estalvis que tinc al banc si aquest fa fallida? O hem de tornar a guardar els calers a sota el coixí?
    • No tinc la formació necessària però rescatar bancs sembla que és la única solució, però caldria anar acompanyat d'una profunda reforma financera i obligar a aquests a actuar diferent a partir d'ara  i intervenir-los públicament encara que sigui parcialment.
    • Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.
    • Difícil de justificar i quantificar. Reformar el sistema financer: això és molt complicat ja que no depèn exclusivament de l'estat sinó que estem venuts a tot el món (el deute espanyol està repartit en molts països diferents que al final acaben dictant què s'ha de fer i què no). Les agències de qualificació de deute ens fan més pobres, estem en mans d'especuladors i jugadors de borsa, no tinc prou formació tampoc.
    • Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.
    • Els bancs haurien de tornar els diners aportats per rescatar-los, donant tot el seu benefici a les arques públiques (amb interessos clar) fins que hagin tornat tot el que els hem prestat.
    • Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.
    • No sé si és un tòpic o hi ha fonaments per demanar això.
    • Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.
    • Els responsables de la banca que ens han portat aquí encara segueixen al seu tron, això no hauria d'estar permès.

    6. FISCALIDAD:
    • Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.
    • Crec que s'ha intentat varis cops però no s'ha aconseguit, les grans fortunes les tenen ben amagades... sempre trobaran la manera d'esquivar el sistema i si no poden, marxaran fora del país potser... (Caldria potser repensar els impostos dels futbolistes ja que els surt barat jugar a Espanya, Anglaterra per exemple els surt més car..)
    • Eliminación de las SICAV.
    • Diria que ja està sobre la taula això..
    • Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.
    • I si el meu avi em deixa 400 Ha d'herencia després de trencar-se les banyes durant tota la seva vida? quina culpa tinc??
    • Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.
    • És clar.
    • Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).
    • Més burocràcia i impostos per moure capital, que avui per avui és global i és el que ens dóna de menjar...

    7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:
    • No al control de internet. Abolición de la Ley Sinde.
    • No opino, crec que no s'hauria d'incloure això en una reivindicació de més democràcia.
    • Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.
    • Bé, hi ha masses mitjans polititzats i mentiders.
    • Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.
    • Si la gent es compromet a anar a votar és bona solució, perquè hi hagi participació baixa...
    • Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.
    • Això encara demanaria més compromís ciutadà. A mi em sembla bé però caldria no fer el ridícul en participacions minses..
    • Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.
    • Hi hauria més cadires buides que plenes al parlament!!  seria una bona mesura temporal per tal d'estirar les orelles als actuals polítics, però també donaria ales a moviments apolítics o antitot..
    • Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.
    • M'alegra sentir això i més venint de Madrid..
    • Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.
    • Llistes obertes? primàries? Seria un gran avenç, per mi dels més importants..

    8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR
    No cal esmentar-ho. Espanya gasta 15.000 milions d'euros anualment per desenvolupar un Caça europeu per exemple. Podríem fer tantes coses amb aquests diners!!!

    dimarts, 5 d’abril de 2011

    Paraules de Savi: Moisès Broggi, 103 anys de vivències

    Moisès Broggi, un metge savi, que ara té 103 anys conegut per tothom i reconegut per la seva saviesa.

    En una entrevista al món a RAC 1 ha parlat de moltes coses, entre les quals Catalunya i la situació actual. Ha citat l'història per arribar a comprendre-ho: "Catalunya feia nosa a Castella pel seu règim constitucional, i després de la guerra dels segadors, les relacions han continuat siguent violentes. Després de la guerra de successió va començar la retallada de privilegis per Catalunya que ha continuat fins a dia d'avui. Fa 500 anys que dura (des dels segadors) per tant té difícil solució".
    Preguntat per la independència: "La independència és possible. Europa estava format per grans imperis que agafaven moltes nacionalitats, com Espanya amb Catalunya. Ara tot s'ha fragmentat i s'ha demostrat que els grans problemes que es generen localment es solucionen millor amb administracions petites".
    També ha afegit: "Espanya-Catalunya és un matrimoni que no s'avé, és molt difícil d'arreglar. Amigablement es pot arreglar però si un es vol imposar sobre l'altre no funciona. Per tant és hora de separar-se i tenir una relació amistosa i comercial entre les dos parts."

    Hem d'escoltar les paraules de savi. Un motiu més per creure-hi. Podreu repescar l'entrevista als podcasts de RAC1.

    dijous, 31 de març de 2011

    Beques erasmus a Espanya

    En aquests temps d’extremes retallades hi ha coses que segueixen sent incomprensibles. Les beques Erasmus són un bon mètode per ajudar als estudiants de qualsevol estat europeu a marxar a l’estranger i tenir una bona experiència personal. Fem el supòsit d’un estudiant que marxa 9 mesos. A Espanya, el ministeri d’educació concedeix una beca de 120 euros al mes, després cada comunitat té els seus complements, la Generalitat ofereix un complement de 200 euros fins a un màxim de 1200 euros, i a més, les beques AGAUR (van per punts, no tothom pot optar-hi), que corresponen a 120 euros al mes per un màxim de 10 mesos. Un estudiant català, per tant opta a un màxim d’uns 3500 euros, amb un sobre cost obvi de l’estudiant. Un andalús té els 120 euros del ministeri amb un complement del govern autonòmic que es compromet a oferir entre 600 i 900 euros mensuals. Un andalús per tant, a l’any pot obtenir entre 6000 i 9000 euros. Molts tornen a casa amb més diners dels que van sortir de casa. 
    Hem de pagar nosaltres les vacances  a d’altres i fer-los, fins i tot una mica més rics?


    5/4/2011
    Cal afegir una cosa, la subvenció europea per a les beques erasmus es mantindrà com fins ara fins el 2013, que és pel període que estava aprovada la partida. La UE es planteja reduïr el cost de les ajudes als estudiants, una mesura que pot ser criticada pels que no tenen ajudes extres dels seus governs. La pregunta és: Mentre a Europa es planteja reduir l'ajuda, seguiran certes comunitats subvencionant indiscriminadament a tothom?
    Es comenta en aquest article de la Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/vida/20110403/54135826491/la-union-europea-se-plentea-eliminar-el-erasmus-para-todos.html