dilluns, 26 de novembre de 2012

Reflexions de l'endemà de les eleccions

Quatre pensaments que em vénen al cap 24 hores després de les eleccions més importants del nostre país després de la transició:



1. Sabeu què? ara mateix m'importa una rave les retallades, no hi ha un euro a la caixa i és un il·lús qui pensa que ICV, CUP, ERC, PSC, C's o qui sigui les pot aturar. Ja que amb l'status quo actual és impossible parar això. No gestionem els nostres recursos, i primer Merkel a  Madrid i després Madrid a Catalunya imposen les retallades. Que es podrien maquillar? o bé redirigir una miqueta? potser sí, però no oblidem que el 70% del pressupost se'n va cap a Educació i Sanitat.

2. Ja seria hora de pensar en el país i no retreure el tema de les retallades (això va per Herrera) ja que ell hauria de fer el mateix si governés. Ara per ara, hem de ser tots molt generosos i comprensius, i si ERC entra al govern i ha de retallar (Hollande ha fet les retallades més grans de l'història de França, el PSOK a Grècia..) aviam si ens n'adonem que les esquerres no tenen res a fer-hi en el sistema actual, la resta és demagògia barata.

3.Primer de tot cal sortir del sistema actual, és a dir Espanya i no ens aniria malament també sortir de la unió monetària almenys, per poder tenir polítiques econòmiques pròpies i tenir els nostres mecanismes. Només es pot aturar tot això un cop assolida la independència, Llavors, només LLAVORS, ERC, C's, CUP, ICV, els Pirates, PxC, o qualsevol altre partit tindria els mecanismes per redirigir l'economia catalana. A on vull anar a parar amb tot això?

4. ERC+ CiU = majoria sobiranista, amb una mica de cintura de ICV i CUP (ho veig gairebé impossible amb els segons) tenim 87 escons a favor de l'estat propi. Si aconseguim posar el país per sobre de la resta (que ja no ens queda res, i sinó espereu als pròxims mesos). No ens queda autogovern, ho tenim clar això? per tant PAÍS per davant de tot. Referèndum i aviam què passa, si la majoria parla clar i surt que no, doncs acceptem, baixem el cap i qui vulgui que comenci a fer les maletes (ja en sé de molts que ho planegen, jo inclòs).

5. Com comenta un company meu, diu que sent vergonya de ser català, però no pel resultat de les eleccions sinó perquè en unes eleccions plebiscitàries, on s'ha mobilitzat la "Catalunya real", on ha participat un 70% del cens, els partits unionistes no han superat els 28 escons i els sobiranistes són majoria. Ara sabem quants votants de CiU són independentistes, i no en són pocs! Qui no es conforma és perquè no vol. Ara el que cal és anar a per la massa indecisa i conven-se'ls que la única via que ens queda per no enfonsar-nos és saltar del vaixell espanyol o anirem a l'infern amb ells.

Cal més prudència, serenitat i reflexió que mai. Generositat, amplitud de mires i sobretot PAÍS. El poble català ha parlat i ha dit a Mas que el vol a ell però fent tàndem amb Junqueras. Us necessitem als dos!

3 comentaris:

  1. Completament d'acord que, tot i poder redirigir retallades, no hi ha cap fórmula màgica que ara serveixi per evitar aquestes ( tot i que segons el discurs d'alguns politics sembla que si , que ells saben com fer-ho, es veu que Merkel i Madrid no dirien res en cas que ells fóssin al govern , també ho dic per Herrera).
    De cara a poder fer un referèndum el més important és poder que els indecisos deixin de ser indecisos, i segons el que jo defenso, que optin per la indepenència com a primer pas per poder fer altres polítiques.
    Ara no han d'haver partits sinó unió , el nostre país no es mereix altre cosa.

    ResponElimina
  2. Gràcies Aleix per l'anàlisi, em queda molt més clar, entenc perfectament la teva posició i l'avalo.
    Certament veig mirar com les retallades ens han afectat potser és egoïsta i en comptes de mirar-nos el melic i pensar en Catalunya.
    Gràcies de nou, penso que tens molta raó! per cert! si mai et fas polític tens un vot meu!

    ResponElimina
  3. Molt ben sintetitzat! Endavant amb confiança i visió estadista de país!

    ResponElimina