dilluns, 23 de desembre de 2013

Reflexions de final de 2013. Nacionalismes

Ja tenim data i pregunta. Malgrat totes les dificultats que ens han anat posant, ho hem aconseguit. Però ara arriba el moment més dur del procés, on ens etzibaran cosses i ens intentaran aturar "por lo civil o lo criminal" com va dir un periodista del món de l'esport, s'acosta el moment on més patirem, on ens intentaran esclafar, on ens humiliaran.

S'emparen en la llei i en una divisió de la societat que ells, els unionistes, estan intentant promoure. Pretenen Ulsteritzar Catalunya, polaritzant el debat i dimonitzant el nacionalisme català comparant-lo amb el nazisme. Sobre el nacionalisme voldria parlar. El nacionalisme català és, per tradició, un nacionalisme reaccionari, un nacionalisme que, per molta gent és de supervivència. S'ha convertit en una necessitat pe tal de poder mantenir allò que és nostre i ens pertany, una eina de resistència davant el nacionalisme espanyol, molt més agressiu i exclusiu que el català.

Aquesta és una de les pintades que es poden trobar per Terrassa, pot semblar una xorrada, però no podem fer cas omís. Els poders mediàtics unionistes de Madrid i d'aquí fan molt de soroll, molt més del que mai podrem contrarestar.



Aquestes dues últimes són totalment surrealistes, però reflecteixen un estat d'opinió latent, atiat irresponsablement per C's, PP i PSOE. Veure l'estelada al costat d'un símbol nazi, quan tota la vida les pintades nazis han acabat tatxades i amb una firma d'una estelada al costat. Quan l'independentisme, històricament ha sigut antifeixista. Que ara t'acusin d'això em sembla un despropòsit molt gran. De totes maneres, hem de ser molt pulcres, ja que a la mímina errada, per petita que sigui, ens pot condicionar el procés.

Ja ho vaig dir fa un temps, però cal treballar en el llibre blanc de la independència, fem o no fem consulta. Hem de començar a posar les bases del futur Estat Català, tots junts, dels comunistes als conservadors. Les qüestions d'estat estan per sobre de qualsevol ideologia, si no som capaços d'entendre això, ja podem plegar veles senyors.

Sabrem fer-ho? Espero pel nostre bé que sí.


#SiSi

dilluns, 20 de maig de 2013

Heil Catalans!

Heil Artur!
Com a Führer et podries plantejar una sèrie de coses:

  • Planta els tancs dels mossos a la Diagonal.
  • Comencem a fer dutxes de gas a tots aquests impostors i botiflers que tenim al territori. 
  • Elimina el castellà al carrer, tancarem a tot aquell que faci ús del castellà en públic.
  • Prohibeix les estanqueres als balcons, tothom que posi una estelada sota amenaça de còctel molotov contra la finestra si no compleixen.
  • Imposa que la religió oficial sigui la musulmana, però assegurem-nos d'aplicar la xària, no fos cas que algú no es prengui les coses en serio.
  • No oblidem l'adoctrinament a les aules, traiem els mapes d'Espanya, esborrem la literatura castellana, i expliquem que Espanya és un invent i que Castella no va existir mai.
  • Farem cantar l'himne als alumnes cada matí al pati amb el braç ben amunt i hissarem la bandera, així sentiran l'orgull de ser català i farem bons catalans que estimaran la pàtria.
  • Hem de reconquerir el País Valencià, Catalunya Nord, Balears, Aragó Oriental i si ens queden forces perquè no Sardenya i Sicília ja que hi estem posats.
  • Crea la fal·làcia de que "Espanya ens roba", així crearem més odi i animadversió cap al país veí.
  • Treu totes les estanqueres dels ajuntaments catalans i les cremem en un acte públic a la Plaça Sant Jaume.
          etc...


Un cop tinguis tot això fet, podràs fer el país que tots els nacionalistes catalans desitgem, tindrem la nostra nació inventada, que mai ha existit, el nostre idioma protegit i haurem fet fora tots els carallots espanyols que ens volen imposar les seves regles del joc a casa nostra... Podràs perpetuar el poder i tindràs un país a mida per fer el que vulguis i la fortuna que desitgis, sí, tu i tots els teus amics burgesos catalans.

Bé això escrit a dalt és el que alguns creuen o volen fer creure que fem o que que és el que volem fer. Ja està bé de tòpics i de ironia, estic fart de viure en un estat Espanyol que dia rere dia només ens dedica insults i vexacions. Després de dir-nos maçons, terroristes, sionistes, nazis (vés per on, no eren els nazis qui mataven sionistes), ara ens han dit salafistes, el que faltava!! En fi, tot això no mereix gaire més comentaris ja que és la cantarella de sempre.

Fan molt de soroll, molt, però no sé a vosaltres però en el meu cas, em sento a anys llum d'aquesta gent i la meva fractura mental amb Espanya és definitiva. Perquè no només son els que ens ataquen, sinó la connivència dels que no ens ataquen però tampoc ens defensen, per tant, utilitzant a seva dita "Quien calla otorga", doncs això.
On estan els intel·lectuals?
On són els federalistes?
On són els defensors del dret d'autodeterminació de Palestina? Ah! que per Catalunya no val! caram... quina sorpresa!

1) Molts catalans som nacionalistes.
2) El catalanisme està molt lligat al nacionalisme, per què?
3) Som nacionalistes per necessitat, no per sentiment de nació superior a les altres(tot i que moltes vegades ens sentim superiors a l'Espanyola, com s'hi senten la majoria d'europeus coneixedors de causa) ni per voler imposar res a ningú.
4) La bandera la traiem a tot arreu perquè no som una nació normal.

Dit això, vull un país lliure per poder expressar lliurement la meva identitat, decidir segons els nostres criteris, fer el país que volem i desitgem la majoria de catalans sense imposició des de Madrid, però sobretot, vull deixar de ser independentista i nacionalista i guardar la bandera en un calaix de l'armari i deixar-la per molt de temps allà dins!

dimarts, 15 de gener de 2013

CORRUPCIÓ I SOBIRANISME

El cas Pallerols ens ha recordat que a casa nostra tenim molta merda, i amb les incerteses sobre els casos Millet, ITV, i tants altres de casa nostra relacionats amb el finançament irregular CiU no fan més que empitjorar el problema.
Ara bé, des de Madrid (i des d'aquí) intentaran associar sobiranisme-corrupció, i pel que he pogut copsar aquest discurs està aprofundint en un sector de la societat catalana format pels poc o gens convençuts.

CDC i UDC han de començar a fer neteja dins de casa si no volen perdre legitimitat durant el procés, ja que els hi buscaran les pessigolles i els hi trauran tots els draps bruts. Tots sabem que no serà suficient perquè el moviment ve del poble, i no dels polítics. Però cal el màxim rigor i no ens podem permetre cap error. Com va dir Sala i Martín fa uns dies: "tots els països hi ha corrupció, el que diferencia un país d'un altre és què es fa amb els corruptes un cop s'els enganxa".

Cal que un dels pilars del nou estat sigui la transparència, la lluita contra el frau i acabar amb la oligarquia que dirigeix aquesta país. Perquè no oblidem que si tot segueix com fins ara, quan siguem un estat, canviarem Botín per Fainé i Florentino per Alemany. També cal acabar amb això. Però no és un impediment per la causa, i no ho ha de ser, i per això cal deixar ben clares unes línies mestres definides abans del referèndum. Que segurament ho sabríem muntar millor que Espanya? No ho dubto, no és gaire difícil. Ja que la independència és una eina per construir una cosa nova, diferent, a mida de les nostres necessitats, i això ho ha d'entendre tothom (sembla que PSC i ICV no ho acaben de veure clar), que l'Estat Català serà el que la majoria del poble decideixi, si el poble decideix tenir un Hugo Chaves català el tindrem, si decideix tenir un Führer, el tindrem, però el poder de decidir residirà en el poble català. O és que només volem la independència si va a mida nostra? Això és fer trampa, no hi caiguem.

Per què dic això? els convençuts pensem que en el nou estat ho sabrem fer millor i que tot funcionarà millor, i preferim la incertesa de saber com serà que seguir en un estat espanyol que ens complica l'existència dia rere dia. Els poc/gens convençuts i escèptics pregunten per les virtuts del nou estat, què tindrà de diferent, i caldria deixar ben clar amb quatre punts bàsics què és el que ens proposem canviar, per tal d'arribar a convèncer el % necessari per acabar de tenir una majoria aclaparadora. I, efectivament un dels punts bàsics i indispensables de l'Estat Català ha de ser la transparència política, reforma electoral (es pot fer abans del referèndum i tot aquesta), no a la duplicitat de càrrecs públics i acabar amb els professionals polítics.

Ho tenim més a tocar que mai, cal unitat tot i que alguns dels nostres polítics no sembla que estiguin per la feina, ens toca pressionar des de la base, el poble ha de posar-se a treballar, i l'ANC jugarà un paper vital en aquest procés. Si creus que pots col·laborar en qualsevol cosa, endavant, tots podem aportar el nostre granet de sorra per insignificant que sembli. Si cada convençut pot convèncer un altre conciutadà durant el 2013, ho tenim fet. Ep! Però no ens relaxem, ara no, queda molt per fer i tots som necessaris!